Myotis myotis (Borkhausen, 1797) Rata penada ratera gran

Directiva d'Hàbitats: Annex II
Llibre Roig Espanyol (1992): Vulnerable

Ecologia de l'espècie:

Es refugia en cavitats subterrànies, mines o construccions humanes. A l'estiu les femelles es reunixen en grups de típicament 50-5000 individu. Les colònies xicotetes solen ser mixtes amb altres espècies, però les majors són sovint monoespecífiques o compartides només amb l'espècie bessona Myotis blythii. Esta espècie és tan semblant que s'ha dubtat en temps recents de la seua validesa com a espècies diferents, fins que recents proves bioquímiques van demostrar inequívocament l'existència de dos formes distintives. Un nombre relativament xicotet de mascles roman al voltant de la colònia de femelles en els mateixos sostres de la cavitat, escampats en descansadors individuals situats generalment més prop de l'entrada. Mamprén migracions de caràcter regional (de desenes fins mig miler de quilòmetres) entre les localitats de cria i les d'hivernació. Més al nord és comú observar grups hivernant en l'interior de cavitats subterrànies de baixa temperatura (7-10 C), penjant lliures dels sostres. A Ibèria, especialment en el sud, les observacions d'individus hivernant d'esta espècie són molt rares. Algunes observacions de grups d'individus amuntonats dins d'estrets clavills suggerix que la població es dispersa àmpliament durant la hivernació amagant-se dins de clavills dins de cavitats i també en l'exterior. Caça insectes que es mouen sobre el sòl en zones de matoll més o menys obert amb arbratge o sense. Captura les preses, que a Europa central són principalment coleòpters, estenent-se sobre elles i llançant-se al sòl.

Distribució general de l'espècie a nivell europeu i nacional i evolució de la població:

Està present a Europa Central i del sud des de les costes Atlàntiques d'Holanda, França i Portugal fins a Ucraïna, el Caúcaso, Àsia Menor i Palestina. També està present en la major part de les illes mediterrànies i en les Açores. La xicoteta població que existia en el sud d'Anglaterra es va extingir fa pocs anys. Està present en tota la Península Ibèrica i en les illes de Mallorca i Eivissa.

S'han documentat enormes descensos poblacionals en la franja nord de la seua distribució europea, especialment a Bèlgica, Holanda, Alemanya i Polònia. S'ha extingit a Bèlgica i Anglaterra. No obstant, més al sud pareix relativament comú quan es compara amb altres espècies de rates penades cavernícoles. Està present en tot França, on pareix que la població ha augmentat en els últims anys, havent empadronat últimament quasi 40000 individus, en més de 250 refugis de reproducció i 681 d'hivernació. També és relativament comú a Portugal, amb una població d'al voltant de 10000 individus empadronats, a Suïssa, i en les illes de Còrsega i Sardenya. És comú a Andalusia Occidental, on hi ha una població de més de 20000 individus. Hi ha molt poca informació d'altres àrees.
A Causa de la similitud amb Myotis blythii i la no poca fiabilitat dels criteris de morfologia externa empleats fins als anys 80 per a discriminar ambdós espècies, moltes citacions de grans Myotis no es poden adscriure a una o una altra. El nostre mètode de cens amb gravació de vídeo no permet separar-les, i les captures (forçosament limitades per a no interferir amb l'empadronat amb vídeo) han sigut dirigides al propòsit d'obtindre dades de biologia, per la qual cosa no es té en moltes ocasions informació de la proporció numèrica en les freqüents agrupacions mixtes d'ambdós espècies i en ocasions agrupacions d'una espècie poden haver passat inadvertides entre grups majoritaris de l'altra. Ambdós espècies pareixen tindre una distribució molt semblant, coincidint en la majoria dels refugis.
En certa manera pareix evitar les regions de clima més continental i forestals del territori, on a penes s'ha registrat presència d'individus solitaris. A penes es coneix una localitat de cria a Castelló, en la mateixa costa i en el centre longitudinal de la província. Esta agrupació és de considerable tamany, reunint probablement més de 1500 femelles reproductores. Entre les latituds de les ciutats de Castelló i València tan sols es coneix una altra colònia més, localitzada en els contraforts costers de la Serra Calderona, i de mitjà tamany (no més de 500 individus). L'àrea compresa en la conca baixa del Xúquer i el nord-est d'Alacant conté la major densitat de colònies en el territori, encara que al ser la majoria de les colònies d'este àrea mixtes amb Myotis blythii no se sap el nombre d'individus que pertanyen a esta espècie. S'ha documentat la reproducció en 4 d'estes localitats.
No s'ha documentat l'espècie al sud de Villena i Alcoi, encara que és probable que haja passat inadvertida entre la majoria de Myotis blythii presents en sengles colònies en les proximitats d'Alcoi i Salines.

Tamany de la població afectada pel projecte (n° d'individus, % de la població nacional i/o europea):

Sent una espècie de relativament gran àrea de distribució i mobilitat migratòria, la població valenciana no és probablement especialment representativa, diferenciada, o fonamental per a la conservació global de l'espècie. Esta espècie té un interés acadèmic en l'estudi de processos d'especiació i diferenciació en el context mediterrani, especialment per la seua relació amb l'espècie bessona Myotis blythii. El valor de la gestió conservadora de l'espècie a la Comunitat Valenciana ha de vore més en el sentit de la salvaguarda d'un valor cultural propi que com una responsabilitat més general.

Població Afectada pel Projecte: ~1500 exemplars. El total per a la Comunitat Valenciana està estimat en menys de 6000 exemplars.
No disposem d'informació suficient per a estimar la població espanyola.

Principals amenaces per a la població afectada:

La pèrdua de refugis i la degradació de les seues condicions per les excessives pertorbacions podrien ser un problema important, ja que quasi totes les colònies conegudes en l'actualitat es localitzen en les terres baixes del territori amb major densitat de població humana. S'ha documentat disminució de tamany i desaparició d'un nombre de colònies igual a una alta proporció de les conegudes en l'actualitat. La Cova de l'Ocre de Lucena del Cid va albergar alguna vegada colònies de reproducció de l'espècie, com demostra la troballa d'abundants depòsits de guano i cadàvers d'individus juvenils no volanderes. Hui en dia l'espècie no ocupa esta cavitat, ni es coneixen altres colònies pròximes. La Cova Xurra de Gandia també mantenia en temps una notable colònia de l'espècie (o de la bessona M. blythii), que ja no existix. En la Cova dels Rates del Cap de Moraira es van empadronar a principis dels anys 80 uns 200 individus, mentres que a finals d'eixa dècada només es van observar uns 20, i hui en dia només es vine exemplars esporàdics. La recent clausura de l'Avenc del Vaig moldre d'Alberic va eliminar una colònia de més de 300 individus.

Mesures de conservació ja en curs o propostes per a esta espècie a nivell comunitari o nacional:

La protecció legal que té no és prou per a l'estabilitat de les seues poblacions. Cal donar protecció efectiva als refugis més importants, doncs en molts d'ells es concentren milers d'individus. La instal·lació de reixes pot ser una solució en la majoria dels casos. Igualment s'ha de controlar exhaustivament la pràctica de l'anellament i el marcatge d'individus, i fomentar estudis per a conéixer millor la seua distribució, estatus i dinàmica poblacional. S'ha d'iniciar este pla amb un seguiment periòdic dels refugis colonials. L'aplicació d'insecticides agroforestals ha de ser també controlada i restringida el mínim.