Myotis blythii (Prengues, 1857) Rata penada ratera menuda

Directiva d'Hàbitats: Annex II
Llibre Roig Espanyol (1992): Vulnerable

Ecologia de l'espècie:

Es refugia en cavitats subterrànies, mines o construccions humanes. A l'estiu les femelles es reunixen en grups de 50-5000 individus. Les colònies xicotetes solen ser mixtes amb altres espècies, però les majors són sovint monoespecífiques o compartides només amb l'espècie bessona myotis myotis. Esta espècie és tan semblant que s'ha dubtat en temps recents de la seua validesa com a espècies diferents, fins que recents proves bioquímiques van demostrar inequívocament l'existència de dos formes distintives. Un nombre relativament xicotet de mascles roman al voltant de la colònia de femelles en els mateixos sostres de la cavitat, escampats en paradors individuals situats generalment més prop de l'entrada. Mamprén migracions de caràcter regional (de desenes fins mig miler de quilòmetres), sent de 600 km el màxim desplaçament registrat a Ibèria. Caça insectes que es mouen sobre el sòl en zones amb cobertura herbàcia, més obertes que les que usa l'espècie bessona myotis myotis. Sovint captura les preses, que a Suïssa són principalment Ortópters, estenent-se sobre elles i llançant-se al sòl. També preda sobre lepidòpters a què sol capturar en vol.

Distribució general de l'espècie a nivell europeu i nacional i evolució de la població:

Està present a l'Europa Mediterrània i el nord d'Àfrica, des del Marroc, Portugal, sud de França i Suïssa fins al Caúcaso, Àsia Menor, Iran i Iraq, i des d'ací fins a Mongòlia i l'est de Xina. Aparentment està present en la major part de la Península Ibèrica, a excepció de les zones més altes dels sistemes muntanyosos i l'extrem nord-oest, encara que la similitud amb myotis myotis fa sospitar que part de les citacions de l'espècie no siguen correctes. No està present en les illes Balears. Aparentment és més abundant en el sud i la costa mediterrània.

A Causa de la difícil separació i confusió freqüent amb myotis myotis, amb el que forma freqüentment colònies mixtes, i a la seua absència en els països del centre i nord d'Europa en els que tradicionalment s'han estudiat més els rates penades, no està molt clara la situació d'esta espècie. Hi ha informació esporàdica de desaparició de grans colònies per quasi tota la seua àrea de distribució. A Portugal s'estima que existixen tan sols uns 2000 individus. A França és molt rara, sent tan sols freqüent en el Departament dels Pirineus. Al Marroc hi ha colònies de grans dimensions.

A la Comunitat Valenciana, a causa de la similitud amb Myotis blythii i la no poca fiabilitat dels criteris de morfologia externa empleats fins als anys 80 per a discriminar ambdós espècies, moltes citacions de grans Myotis no es poden adscriure a una o una altra. El nostre mètode de cens amb gravació de vídeo no permet separar-les, i les captures (forçosament limitades per a no interferir amb l'empadronat amb vídeo) han sigut dirigides al propòsit d'obtindre dades de biologia, per la qual cosa no es té en moltes ocasions informació de la proporció numèrica en les freqüents agrupacions mixtes d'ambdós espècies.
En ocasions agrupacions d'una espècie poden haver passat inadvertides entre grups majoritaris de l'altra. Ambdós espècies pareixen tindre una distribució molt semblant, coincidint en la majoria dels refugis.
Pareix evitar les regions de clima més continental i forestals del nord i centre del territori, on a penes s'ha registrat presència d'individus solitaris, i prou més escassos que myotis myotis, la qual cosa és un possible efecte de la seua menor abundància. A Castelló a penes es coneix una localitat amb colònies notables de l'espècie, la qual es localitza en la mateixa costa i en el centre longitudinal de la província. No se sap si M. blythii es reproduïx en este refugi, el qual compartix amb una molt més nombrosa colònia de l'espècie bessona. Són nombroses les localitats on s'ha registrat l'espècie en la conca baixa del Xúquer, on s'ha confirmat la reproducció en 3 refugis. En la cova dels Rates Penades de Rótova s'alberga una colònia de més de 500 femelles reproductores d'esta espècie, que pareix que no compartix este refugi amb M. myotis. Es coneixen altres tres colònies de cria en el nord d'Alacant, sent una d'elles molt important, encara que no se sap que percentatge dels individus són M. myotis.
Pareix en general més escassa que l'espècie bessona M. myotis, però es fa proporcionalment més abundant cap al sud, on podria predominar.

Tamany de la població afectada pel projecte (n° d'individus, % de la població nacional i/o europea):

Sent una espècie de relativament gran àrea de distribució i mobilitat migratòria, la població valenciana no és probablement especialment representativa, diferenciada, o fonamental per a la conservació global de l'espècie. Esta espècie té un interés acadèmic en l'estudi de processos d'especiació i diferenciació en el context mediterrani, especialment per la seua relació amb l'espècie bessona myotis myotis. El valor de la gestió conservadora de l'espècie en la Comunitat s'ha de vore més en el sentit de la salvaguarda d'un valor cultural propi que com una responsabilitat més general.

Població Afectada pel Projecte: ~1100 exemplars. El total per a la Comunitat Valenciana està estimat en menys de 4000 exemplars.
No disposem d'informació suficient per a estimar la població total a Espanya.

Principals amenaces per a la població afectada:

La pèrdua de refugis i la degradació de les seues condicions per les excessives pertorbacions podrien ser un problema important, ja que quasi totes les colònies conegudes en l'actualitat es localitzen en les terres baixes del territori amb major densitat de població humana. La recent clausura de l'Avenc del Vaig moldre d'Alberic va eliminar una colònia de reproducció.
Esta espècie caça ortópters en àrees de pastiu. Es podria pensar que la modificació de la coberta vegetal i la desertització generalitzada del territori de la Comunitat Valenciana podrien haver-hi inclús afavorit. Desafortunadament la informació sobre tamany i evolució de poblacions és molt pobre. El Soliguer Primilla possiblement prede sobre preses semblants, i té problemes de conservació en quasi tota la seua àrea de distribució, havent extingit a la Comunitat Valenciana fa dècades.

Mesures de conservació ja en curs o propostes per a esta espècie a nivell comunitari o nacional:

Protecció legal dels seus refugis i instal·lació de barreres. Control de l'ús massiu i indiscriminat d'insecticides agroforestals. Es deu, a més, iniciar un pla d'estudi i seguiment dels seus refugis a fi d'arribar a conéixer millor el seu estatus, dinàmica poblacional i problemes de conservació.