Myotis daubentonii (Kohl, 1819) Rata penada d´aigua
Ecologia de l'espècie:
Cria en els buits dels arbres, o en buits semblants entre les roques
o en construccions humanes.
A l'hivern sol aparéixer a coves on es concentren en grans quantitats,
a vegades milers d'exemplars.
Les femelles es reunixen en els refugis de part, on no solen concentrar-se
més de 50 individus. Els mascles es mantenen dispersos, en xicotets
grups, allunyats de la colònia de part, fins agost que tornen
a reunir-se amb les femelles.
És capaç d'efectuar trajectes que normalment no superen
els 100 km.
S'alimenta a base de xicotets insectes voladors que menja en ple vol.
Els 'territoris de caça' no solen estar a més de 5 km.
del refugi. Encara que l'hàbitat que selecciona per a caçar
pot variar des de boscos frondosos fins a planures obertes, normalment
es troba prop de l'aigua, rius, embassaments, tolles, etc.
Distribució general de l'espècie a nivell europeu
i nacional i evolució de la població:
Està present en quasi tot Europa. No es presenta en les àrees
més septentrionals de la Península Escandinava ni en el
nord d'Escòcia. Els límits cap al Sud coincidixen amb
la distribució del Rata penada de peus grans amb el que no coincidix
normalment en la seua distribució.
És una espècie amenaçada a Alemanya i Àustria,
encara que en altres països centreeuropeus pareix estar en augment.
A Espanya es disposa de poca informació sobre l'estat de les
poblacions del Rata penada riberenc.
Tamany de la població afectada pel projecte (n° d'individus,
% de la població nacional i/o europea):
A la Comunitat Valenciana l'hem detectat en grups molt reduïts,
sempre prop de conques fluvials. No s'ha comprovat la seua reproducció,
encara que és molt probable que el faça en algun lloc
desconegut. el costum de refugiar-se en xicotets buits dels arbres o
clavills en les parets durant l'època de parts i atenció
de les cries, fa difícil la seua localització.
Població Afectada pel
Projecte: No hi ha informació suficient per a determinar la població
total a la Comunitat Valenciana (encara que no ha de ser de molts centenars),
i molt menys a Espanya.
Principals amenaces per a la població afectada:
La seua protecció ha de basar-se en la preservació dels
seus refugis (buits dels arbres) i els hàbitats.