Pàgina d'Inici - Rates penades de la Comunitat Valenciana
Conservació dels Quiròpters de la Comunitat Valenciana
 Proyecto life  Les nostres rates penades Educació
I
I
 
ESPÈCIES
  R. p. de ferradura gran
R. p. de ferradura menuda
R. p. de ferradura mediterrània
R. p. de ferradura mitjana
R. p. de orelles trencades
R. p. de Natterer
R. p. de Bechstein
R. p. ratera gran
R. p. ratera menuda
R. p. de peus grans
R. p. d'aigua
R. p. comuna
R. p. de vores clares
R. p. muntanyenca
Nòctul menut
R. p. dels graners
R. p. de bosc
R. p. orelluda daurada
R. p. orelluda
R. p. de cova
R. p. de cua llarga


Pipistrellus pippistrellus (Schreber, 1774) Rata penada comuna.

Directiva d'Hàbitats: No inclosa en l'Annex II
Llibre Roig Espanyol (1992): No apareix

NOTA TAXONÒMICA:

les poblacions Europees considerades davall el táxonn pipistrellus pipistrellus (Schreber, 1774), presenten una distribució bimodal de la freqüència màxima dels crits d'ecolocalització, amb dos màxims pròxims a 45 i 55 kHz respectivament. Recentment, s'han trobat indicis que demostren que el es considerava variacions geogràfiques en la freqüència d'ecolocalització, correspon en realitat a dos espècies bessones, la distinció de la qual s'ha comprovat per mitjà de mètodes moleculars (vore p.ex: Jones, G. et al. 1997, Natura 387 pp.138-139). Estos dos fenotipus estan presents a la Comunitat Valenciana, i és per això que vam considerar que a la Comunitat Valenciana hi ha citacions recents de 22 espècies, en comptes de les 21 que hauríem de considerar si no tinguérem en compte la distinció entre els dos fenotips de P.pipistrellus. Actualment està científicament assumida esta diferència, assumint el nou nom de P.mediterraneus per al fonotipo 55. Igualment podem dir que és mes freqüent en les ciutats i pobles que P. pipistrellus.

Ecologia de l'espècie:

Encara que desconeixem les diferències ecològiques d'estos dos fenotips, en general es considera al grup P.pipistrellus com lligat a mitjos antròpics. Situa els seus refugis de criança en clavills en edificis o en la roca, i també en buits d'arbres, podent-se concentrar fins al 2000 femelles en un sol refugi. Caça insectes voladors. Ocupa una gran quantitat d'hàbitats, però les seues majors densitats es donen lligades a l'explotació de mitjos antròpics.

Distribució general de l'espècie a nivell europeu i nacional i evolució de la població:

Es distribuïx des de la Península Ibèrica fins a Xina i Caixmir i des del Nord d'Àfrica fins al Sud d'Escandinàvia. Ocupa tota la península Ibèrica. A pesar de ser una espècie comuna i no amenaçada en l'actualitat, diferents fonts coincidixen que fa unes dècades era més abundant.

Tamany de la població afectada pel projecte (n° d'individus, % de la població nacional i/o europea):

Es desconeix el nombre o la densitat d'exemplars en l'àrea. És sens dubte el rata penada més abundant de la Comunitat Valenciana. No podem estimar un nombre aproximat relatiu al total peninsular o Europeu.

Principals amenaces per a la població afectada:

Per a esta espècie, les principals amenaces provenen de la transformació dels refugis, especialment si esta es realitza en una època crítica (criança o hivernació), atés que solen usar clavills, o altres orificis en edificis habitats. Així mateix, són molt susceptibles a la intoxicació per biocides, atés que gran part de la població explota ecosistemes altament antropizades, freqüentant els mitjans agrícoles. El fet d'habitar àrees urbanes fa que puguen sofrir persecució directa, però este fet ha de tindre una importància quasi nul·la.

Mesures de conservació ja en curs o propostes per a esta espècie a nivell comunitari o nacional:

No hi ha cap pla global específic de conservació nacional o comunitari per a l'espècie. Hi ha mesures parcials de conservació de poblacions executades per Administracions Locals.
L'espècie està inclosa en l'Annex II del conveni. A nivell estatal l'espècie no està inclosa en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.


Rata penada comuna
Longitud: 59 - 87 mm
Envergadura: 180 - 240 mm
Estatus
Hàbitat:
Problemàtica:
Mapa de la Comunitat Valenciana
Llegenda