Barbastella barbastellus (Gray, 1821) Rata penada de bosc
Directiva d'Hàbitats: Inclosa en l'Annex II
Llibre Roig Espanyol (1992): Indeterminada.
Ecologia de l'espècie:
És una espècie típicament forestal i arborícola.
Habita boscos madurs, de coníferes o caducifolis, amb preferència
per regions muntanyoses o premuntanyoses. Situa els seus refugis i zones
de naixement en buits d'arbres, i sovint en espais estrets en edificis
(contrafinestres, clavills), orificis en la roca, o caixes-niu. Hiverna
a coves, en clavills o penjats, formant sovint associacions multiespecífiques.
També en edificis.
Caça en els boscos amb un vol àgil i directe, estant especialitzat
en la captura de palometes nocturnes en vol, per damunt de les copes,
encara que també caça altres insectes de cos bla. Espècie
sedentària, realitza moviments esporàdics de dispersió.
Pareix prou fidel als seus refugis d'hivernació.
Distribució general de l'espècie a nivell europeu
i nacional i evolució de la població:
De distribució Eurasiàtica, es troba des del Nord d'Àfrica
i Macaronesia, fins al Sud de la península Escandinava, i des
de la Península Ibèrica fins al Bàltic i el Nord
del Caucas. En la península ibèrica, és freqüent
en el terç Nord Peninsular i en parts del Sistema Central, existint
poques citacions en el Sud, en Cazorla, i Portugal. Així mateix,
s'ha trobat en Balears. En les zones d'Europa Central i Oriental on
s'han tenen dades de l'evolució de la població, s'intuïx
el declivi poblacional. En el mediterrani pareix una espècie
rara.
Tamany de la població afectada pel projecte (n° d'individus,
% de la població nacional i/o europea):
Es desconeix el nombre o la densitat d'exemplars en les àrees
d'actuació del projecte. Es coneixen quatre localitats on està
present. En tot cas les poblacions valencianes pareixen correspondre
al límit Sud-est de la distribució peninsular, no sobrepassant
probablement el 1% de la població Peninsular. Quant al percentatge
Europeu, representen un percentatge ínfim. Estes poblacions representen
un percentatge minúscul de la població nacional o europea,
no obstant tenen gran interés científic i conservacionista.
Principals amenaces per a la població afectada:
Les principals amenaces per
a l'espècie són la desaparició de boscos frondosos
i extensos on alimentar-se ja siga a per sobreexplotació forestal
o per incendis, i la tala d'arbres de gran port, atés que es
tracta d'una espècie estrictament forestal, el major contingent
de la qual situa els refugis de cria en buits d'arbres anyencs. Sovint,
també utilitzen coves per a la hivernació. Les molèsties
en este fràgil període, o les modificacions de l'entrada
de la cavitat poden tindre conseqüències nefastes per a
la població.
Mesures de conservació ja en curs o propostes per a esta
espècie a nivell comunitari o nacional:
No hi ha cap pla global específic de conservació nacional
o comunitari per a l'espècie. Hi ha mesures parcials de conservació
de poblacions executades per Administracions Locals.
L'espècie està inclosa en l'Annex II dels convenis de
Berna i Bonn, i en l'Annex II de la directiva Hàbitats. A nivell
estatal l'espècie està considerada com "Indeterminada"
en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, en
el qual es proposen les següents mediades de conservació:
S'ha d'evitar la pèrdua de superfície forestal i
la molèstia dels individus en els seus refugis. Igualment s'han
de protegir i conservar els arbres anyencs, on la presència de
clavills i fissures possibilita l'assentament d'esta i altres espècies
forestals. De mode simultani s'ha d'establir un pla d'instal·lació
i seguiment de refugis artificials en boscos jóvens de repoblació
i en els d'intensa explotació fustera, acompanyat d'un seguiment
de l'espècie per a conéixer la seua distribució,
dinàmica i estatus poblacional"